El mugró

No se si m’havia rascat, fregat o colpejat amb alguna cosa, però el cas és que el mugró dret em feia mal ja feia dies. I jo, quan una cosa relacionada amb la salut porta dies emprenyant, vaig al metge. 

Afortunadament, la meva metgessa de família, l'Ester, és pacient amb pacients com jo, i tot sigui dit, és encantadora, i m’agraden aquests moments fugissers de consulta. 

Quan per fi em va arribar el torn, vaig entrar i li vaig explicar el que em passava. Em va fer seure a la camilla i treure’m la camisa. Es va posar els guants de latex de rigor, em va palpar el mugró pel seu perímetre, mirant-lo de prop i detingudament. A cada canvi de palpació em preguntava si em feia mal, a la qual cosa responia amb un ‘una mica’, ‘una mica més…’. 

Després d’una breu estona de palpar-me, es va quedar aturada i amb un gest àgil es va ficar la mà per dintre de la bata. “No t’espantis home, només vull comprovar una cosa”, i es va distreure uns segons palpant-se el que jo m’imaginava: el seu mugró. Òbviament jo no veia res, però no per això vaig deixar de sentir-me una mica violent, alhora que la meva respiració es va agitar. Seguidament va dur la mà a l'altre pit, i em va mirar amb cara podríem dir…. científica. 

Amb un gest suau però decidit, em va dur la meva ma dreta al primer pit, sortejant el plec de la seva bata. “Només vull que comprovis tu mateix una cosa”. La meva ma es va endinsar en aquell indret calent i va entrar en contacte amb el seu pit tou, i amb una part més dura: el seu mugró. Vaig notar la seva areola. “Com ho notes?” em va preguntar. No sabia que respondre, ja que no m’atrevia a gaudir d’aquell moment inesperat i alhora surrealista. Però vaig moure d’una manera indecisa la punta dels meus notant el contrast de la pell de la sina amb la de l'arèola, que s’enduria per moments. 

Mica en mica em vaig anar atrevint veient que la seva respiració també s’agitava, i la meva ma va agafar tot el que va poder abarcar del pit. Un pit no pas de joveneta, amb la caiguda natural dels anys, però amb un tacte agraït, blanc i ple de pigues, algunes de les quals anava reconeixent el meu tacte. 

Vaig notar el seu alè a prop meu i la seva respiració cada cop més agitada. El seu rostre a prop meu. Vaig veure cada piga de la seva cara, cara rinxol dels seus cabells. Per un moment em va fregar amb la bata la part que sobresortia de la meva erecció i em va sobrevenir un orgasme rabiós, que va acompanyar amb el frec lent del seu cos. 

“Doncs no noto res preocupant” va dir de cop i volta. La meva ma ja era fora de la seva intimitat, i ja es trobava a la seva taula fent anotacions a l’ordinador. “Si et continua fent mal d’aquí un parell de dies, torna’m a veure”. Només li va faltar dir: “eixuga’t”, però jo estava absolutament sec.