El mugró
No se si m’havia rascat, fregat o colpejat amb alguna cosa, però el cas és que el mugró dret em feia mal ja feia dies. I jo, quan una cosa relacionada amb la salut porta dies emprenyant, vaig al metge. Afortunadament, la meva metgessa de família, l'Ester, és pacient amb pacients com jo, i tot sigui dit, és encantadora, i m’agraden aquests moments fugissers de consulta. Quan per fi em va arribar el torn, vaig entrar i li vaig explicar el que em passava. Em va fer seure a la camilla i treure’m la camisa. Es va posar els guants de latex de rigor, em va palpar el mugró pel seu perímetre, mirant-lo de prop i detingudament. A cada canvi de palpació em preguntava si em feia mal, a la qual cosa responia amb un ‘una mica’, ‘una mica més…’. Després d’una breu estona de palpar-me, es va quedar aturada i amb un gest àgil es va ficar la mà per dintre de la bata. “No t’espantis home, només vull comprovar una cosa”, i es va distreure uns segons palpant-se el que jo m’imaginava: